La sequera continua essent un desafiament crític per als productors de pomeres, com es va discutir a la recent jornada tècnica celebrada el 14 de març de 2024. Els experts van abordar diverses qüestions rellevants relacionades amb la gestió dels recursos hídrics, els assajos en condicions de sequera i les experiències en el reg amb aigua salada.

Estat de la Sequera

Francesc Camps, del programa Cultius Extensius Sostenibles de l'IRTA, va destacar la gravetat de la situació, assenyalant que ja s'han acumulat 42 mesos consecutius amb pluja per sota de la mitjana històrica. El dèficit de pluja entre 2020 i 2023 ha estat particularment alarmant a la conca de la Muga, amb una reducció de 862L/m2. El Pla de Sequera s'ha posat en marxa per gestionar aquesta crisi, tot imposant restriccions basades en les fases i supervisant la disponibilitat d'aigua per a les comunitats de regants. Al Ter es va fer una reducció dels cabals circulants dels rius, que poden afectar el reompliment dels aqüífers. Els aqüífers de la conca del Ter es mesuren amb dos piezòmetres, un per l’aqüífer superficial i un per a l’aqüífer profund. Amb les dades que ens donen ens indiquen que l’aqüífer superficial està dins de la normalitat. L’aqüífer profund sí que està significativament més baix.

L’embassament de Boadella es troba a un 11,6% de la seva capacitat. Els aqüífers del Fluvià i la Muga es gestionen amb un sol piezòmetre que està situat a Peralada. El Fluvià és un riu que no està regulat i no tenim dades oficials dels seus aqüífers. Tanmateix, hi ha dos piezòmetres instal·lats, una a la part alta del riu i l’altra a la plana. Les dades demostren que a la part alta hi ha una reducció clara mentre que a la part baixa (Plana) està bastant estable.

Des del sector de la fruita de Girona es planteja elaborar un pla d’estalvi col·lectiu per tal que es pugui demanar conjuntament una reducció de les restriccions (però ha de ser només per a finques que ja tinguin un reg eficient).

Gestió dels Recursos Hídrics

Joan Bonany, Coordinador de la Iniciativa Estratègica de Sistemes Agroalimentaris Intel·ligentsde l'IRTA, va exposar les tendències observades en l'evapotranspiració (ET) i la pluviometria. L'ET ha augmentat significativament mentre que la pluviometria ha disminuït. Això planteja reptes en el reg, ja que el consum mitjà necessari de reg és d'aproximadament 3.000 m3 per hectàrea l'any, depenent de diversos factors com l'edat dels arbres i la varietat.

Assajos de Gestió en Condicions de Sequera:

• Utilització de bioestimulants

Luís Asín, del programa de fructicultura, va informar sobre els assajos realitzats en resposta a les restriccions de reg, incloent-hi l'ús de bioestimulants i tècniques de poda. Tot i que els bioestimulants aplicats de manera contínua van ajudar a mitigar els efectes una mica de la sequera, es va observar una pèrdua de coloració significativa en la fruita. Es van provar diferents bioestimulants o barreres: caolí, fosfolípids, triglicèrids, algues, aminoàcids, etc.

El punt de no retorn de potencial hídric és de -4, que és el moment en el qual els arbres es moririen. Es va veure que en aplicació contínua (5 tractaments) s’aconsegueix reduir una mica l’efecte de la sequera, però en cap cas és comparable a la situació en reg. Sí que ajudaven a salvar mínimament la producció. Hi va haver una pèrdua de coloració important en totes les tesis.

• Reducció de la Capçada dels Arbres:

Es van fer diferents tesis reduint la capçada de les pomeres, fins a deixar només 30 cm de capçada a cada banda del tronc. Sembla que una poda agressiva podria servir, però cal garantir que l’arbre no revifi. Cal que l’arbre quedi parat (podria ser interessant l’aplicació de productes per parar-lo).

• Reducció de la Càrrega dels Arbres:

Tot i que en el resultat no es veu clar, la reducció del 100% de la càrrega és una mesura molt efectiva per garantir la supervivència de l’arbre. Però prendre aquesta decisió és difícil perquè costa als productors prendre-la perquè no se sap quin temps farà en els propers mesos. Si els mesos següents són plujosos, haver tret la fruita, és un error. La decisió de treure la fruita s’ha de prendre entre el maig i el juny, com a molt tard. La dada més important per saber si l’arbre està en risc és el potencial hídric. Si s’arriba a -4, l’arbre es mor. El problema és que si s’arriba a -2 o -3, ja és tard per treure la fruita. Una estratègia que podria ser interessant, podria ser fer una aclarida més forta del que seria normal, per garantir que hi haurà menys fruita (i un calibre més gran), que no perjudicarà tant l’estat hídric. Pot ser perillós una situació de primavera calorosa i seca, ja que és una època molt delicada pels arbres. 

Experiències en Reg amb Aigua Salada

Es va destacar els riscos associats al reg amb aigua salada i les estratègies per prevenir problemes de salinitat. Això inclou l'augment de la dosi de reg i la monitorització de les sals al sòl, així com la concentració de l'aigua de pluja a la zona de les arrels per mitjà de l'ús d'encoixinats.

El moviment de l’aigua entre el sòl i les arrels es realitza segons el potencial hídric, ja que l’aigua es mourà per equilibrar les concentracions de sals. En general, si es realitza un reg amb aigua amb més sals, a les arrels li costarà més absorbir l’aigua que hi ha al sòl perquè està retinguda per les sals.

Si es rega amb aigua salada, es pot generar un efecte de desequilibri nutricional a la planta. L’efecte serà diferent si s'acumula sodi o clorurs. Si s’acumula sodi al sòl fa que no es generin agregats i es crea com una zona superficial més compactada i a l’aigua li costa més filtrar-s’hi. En canvi, el clorur pot dificultar l’absorció del nitrogen, per exemple.

En poma, el llindar de creixement vegetatiu és de CEe: 1,0dS/m (1000µS/cm) i el llindar de producció és de CEe 1,7dS/m (1700µS/cm). Aquestes dades són de concentració de sals al sòl. Per a l’aigua de reg són les següents (de 2,1ds/m a 2,9ds/m o de 2100µS/cm a 2900µS/cm).

Si es rega amb aquest tipus d’aigua, què es pot fer per prevenir problemes de salinitat? Doncs augmentar la dosis de reg, utilitzar sensors i monitoritzar molt bé les sals al sòl, concentrar l’aigua de la pluja a la zona de les arrels posant encoixinats de plàstic als carrers. Així la zona de les arrels es renta amb més aigua de pluja (no salada).

Experiència de Sud-àfrica

Angelique Pretorius, de l'empresa Kromco, va explicar que en unes condicions molt fortes de sequera a Sud-àfrica, a la zona de Ciutat del Cap, que té un clima mediterrani, van aplicar les següents accions per tal de salvar els arbres i inclús mantenir la producció: aplicar Regalis per baixar el vigor, fer una aclarida severa, posar un encoixinat sota la línia dels arbres (ajuda al manteniment de la humitat al sòl i reduir la pressió de les herbes) i destinar el màxim d’aigua possible a la fase de maduració, al final de campanya. Així mateix, és important modificar l’estratègia de regs i fer regs freqüents i curts millor que regs llargs i més espaiats.

En resum, la jornada tècnica va proporcionar una panoràmica completa de la situació actual de la sequera i les estratègies per mitigar-ne els impactes en els cultius de pomera. La gestió eficient dels recursos hídrics i la innovació en pràctiques agrícoles són essencials per afrontar aquest desafiament en curs.